El 30 d´abril tots els habitants de la haima 9 tenim una cita inel·ludible. El nostre representant més politicament correcte i alhora més desendreçat fa una xerrada i un passi d´imatges sobre el MDS 08 i ens ha demanat que hi fóssim presents.
LA MARATÓ DES SABLES -JESÚS MAJEM-Dia: 30 d’abrilLloc: Institució Cultural del CIC Adreça: Via Augusta, 205. BarcelonaHora: 19.00
http://www.corredors.cat/index.php?topic=3271.0
Com no, això no ens ho perdem per res del mon, sobretot perque després anem a sopar a cal Ligero, i tots tenim al cap dues coses:
PRIMERA: "SI UN BON BACALLÀ VOLS MENJAR, A L´ÀMFORA HAS D´ANAR"
i sobretot,
SEGONA: " CUANDO VENGAIS A MI RESTAURANTE, OS VOY A HACER UNA MARISCADA QUE OS VAIS A CA....GAR " i nosaltres hi varem afegir un "BY THE FACE?" que ell, obviament va acceptar. De totes maneres no serem tan dolents....o si.
dilluns, 21 d’abril del 2008
dissabte, 19 d’abril del 2008
ENQUESTA
Mira, serà una tonteria però m´agradaria saber que penseu de vosaltres davant del Sables.
Al lateral enquesta per respondre.
Al lateral enquesta per respondre.
dijous, 17 d’abril del 2008
MDS 08: MOLT MÉS QUE UNA CURSA
Foto:Pablo Segura,Haima 9Si entenem per cursa un objectiu per el qual ens preparem durant mesos, i que té una sortida i una arribada, i que a més, si l´acabem ens dona una gran satisfacció, el Marathon des Sables és una cursa.
Si som capaços de viure l´experiència que et brinda més enllà de la competició, t´adones que el MDS és molt més.
La preparació no és sols a nivell físic, ni tan sols afegint-hi la preparació a nivell mental. És gestió de forces, de motivació, elecció del millor material amb el mínim pes possible, decidir el menú de tota una setmana prioritzant la supervivència per sobre d´una dieta saludable i el pès per sobre del gust, i a més si és la primera vegada que hi participes, et trobes amb la sensació que ho fas a cegues i per molt que t´informis i que t´aconsellin, la teva decisió final no té cap garantia de ser l´adecuada o la millor.
El desenvolupament de la cursa vol dir posar el cos i la ment a límits -no diré sobrehumans, no voldria fer-me l´heroi- però si a nivells de patiment dificils d´aconseguir en una altra cursa. Dia rera dia s´acumulen km i mes km (31,5-38-40,5-75.5-42,195-17,5) carregant una motxila de més de 13 kg, travessant grans extenssions de dunes altíssimes, serralades fetes de pedres i sorra amb uns desnivells de més del 25%, rius i llacs assecats on el terra sembla ferm però t´enfonses passa si passa també, extenssions inmensament planes on la vista es perd a la cortina tipus miratge que crea la calor i en les quals una inmensitat de pedres dificilment et deixa posar el peu pla, una calor sofocant que al migdia pot voltar entre 45 i 50 º C només soportable gràcies a la poca humitat ambiental, però que et pot portar rapidament a una deshidratació fulminant, una alimentació no del tot òptima i unes nits fredes en les quals el cansament no et deixa descansar bé i on les pedres del terra, i les tempestes de vent i sorra no hi ajuden gens, són un seguit de variables que sumades fan del MDS un repte diferent, difícil i dur per un costat, però atractiu, emocionant i inmensament gratificant per l´altra.
El fet de poder rebre mails de familiars i amics, que ens imprimien i ens donaven a diari era una balsam extraordinari. És difícil explicar el que sentia en aquells moments, una barreja d´enyorança, alegria, càrrega de piles i de motivació. L´aparició a diferents llocs del recorregut de cares conegudes animant a tots per igual(gracies al periodista Xavier Aldekoa i a la fotografa Cova)era una empenta enorme. Això, juntament amb l´amistat que es crea amb els companys de cursa( sobretot amb els de la Haima 9) on tots som de tots a l´hora de donar un cop de ma, prescindint de l´estatus social, de la conta corrent, de la raça o nacionalitat, i fins i tot evidentment del lloc a la classificació, fan d´aquesta cursa un esdeveniment social que a mi, i crec que a tots els que l´hem viscut, ens ha suposat un canvi radical en la nostra visió de la vida i en la nostra visió del mon.
Realment estic molt content d´haver quedat el 55 de 825 participants, però tal com ens va dir Jorge Aubeso i que ja transcriu Xavier Aldekoa al seu blog: “correr por el desierto es una tonteria, lo realmente importante del Sables no se mide ni en tiempo ni en kilómetros”. Nomes per haver conegut gent així ja ha valgut la pena.
Jaume Tolosa Anglada, dorsal 603 al 23 Marathon des Sables , del 30de març al 5 d´abril del 2008
Si som capaços de viure l´experiència que et brinda més enllà de la competició, t´adones que el MDS és molt més.
La preparació no és sols a nivell físic, ni tan sols afegint-hi la preparació a nivell mental. És gestió de forces, de motivació, elecció del millor material amb el mínim pes possible, decidir el menú de tota una setmana prioritzant la supervivència per sobre d´una dieta saludable i el pès per sobre del gust, i a més si és la primera vegada que hi participes, et trobes amb la sensació que ho fas a cegues i per molt que t´informis i que t´aconsellin, la teva decisió final no té cap garantia de ser l´adecuada o la millor.
El desenvolupament de la cursa vol dir posar el cos i la ment a límits -no diré sobrehumans, no voldria fer-me l´heroi- però si a nivells de patiment dificils d´aconseguir en una altra cursa. Dia rera dia s´acumulen km i mes km (31,5-38-40,5-75.5-42,195-17,5) carregant una motxila de més de 13 kg, travessant grans extenssions de dunes altíssimes, serralades fetes de pedres i sorra amb uns desnivells de més del 25%, rius i llacs assecats on el terra sembla ferm però t´enfonses passa si passa també, extenssions inmensament planes on la vista es perd a la cortina tipus miratge que crea la calor i en les quals una inmensitat de pedres dificilment et deixa posar el peu pla, una calor sofocant que al migdia pot voltar entre 45 i 50 º C només soportable gràcies a la poca humitat ambiental, però que et pot portar rapidament a una deshidratació fulminant, una alimentació no del tot òptima i unes nits fredes en les quals el cansament no et deixa descansar bé i on les pedres del terra, i les tempestes de vent i sorra no hi ajuden gens, són un seguit de variables que sumades fan del MDS un repte diferent, difícil i dur per un costat, però atractiu, emocionant i inmensament gratificant per l´altra.
El fet de poder rebre mails de familiars i amics, que ens imprimien i ens donaven a diari era una balsam extraordinari. És difícil explicar el que sentia en aquells moments, una barreja d´enyorança, alegria, càrrega de piles i de motivació. L´aparició a diferents llocs del recorregut de cares conegudes animant a tots per igual(gracies al periodista Xavier Aldekoa i a la fotografa Cova)era una empenta enorme. Això, juntament amb l´amistat que es crea amb els companys de cursa( sobretot amb els de la Haima 9) on tots som de tots a l´hora de donar un cop de ma, prescindint de l´estatus social, de la conta corrent, de la raça o nacionalitat, i fins i tot evidentment del lloc a la classificació, fan d´aquesta cursa un esdeveniment social que a mi, i crec que a tots els que l´hem viscut, ens ha suposat un canvi radical en la nostra visió de la vida i en la nostra visió del mon.
Realment estic molt content d´haver quedat el 55 de 825 participants, però tal com ens va dir Jorge Aubeso i que ja transcriu Xavier Aldekoa al seu blog: “correr por el desierto es una tonteria, lo realmente importante del Sables no se mide ni en tiempo ni en kilómetros”. Nomes per haver conegut gent així ja ha valgut la pena.
Jaume Tolosa Anglada, dorsal 603 al 23 Marathon des Sables , del 30de març al 5 d´abril del 2008
dimecres, 16 d’abril del 2008
ENTREVISTA A EL 9TV
A través del link que hi ha a continuació es pot accedir al blog del 9tv i veure uns fragments de l´entrevista que Marta Simó em va fer ahir al vespre.
http://laterrassael9tv.blogspot.com/2008/04/latleta-rodenc-jaume-tolosa-passa-per.html
http://laterrassael9tv.blogspot.com/2008/04/latleta-rodenc-jaume-tolosa-passa-per.html
dissabte, 12 d’abril del 2008
LA RESSACA, I EL BOOM MEDIÀTIC
MDS 08: JA FA DIES QUE ES VA ACABAR
Les consequències inmediates de barrejar una bona actuació en una prova mítica com el MDS i el fet de viure en un poble petit d´una comarca petita d´un país petit, és el fet que el ressò mediàtic (a escala de poble petit de comarca petita....) ha estat molt gran, tant que realment m´ha sobrepassat. Porto una setmana atenent trucades de telefon, concedint entrevistes a ràdios, diaris i teles locals i per la setmana vinent ja en tinc d´altres concertades, diumenge em fan un homenatge abans del partit de futbol del Roda i la gent m´atura pel carrer per felicitar-me i en d´altres ocasions en que no em diuen res detecto la mirada expressa cap a mi i el comentari posterior de "és el del Sables".
Sé que això no durarà més de 15 dies, per tant intento assaborir-ho com el resultat de molt esforç durant molt de temps, i lluny de cansar-me o molestar-me, ho celebro com un regal que em motiva a preparar altres reptes per poder seguir alimentant aquest blog, per seguir alimentant la meva motivació, i per poder dir a l´Andy Warhol que els meus 15 minuts de fama, s´han allargat a 15 dies i 15 vegades més.
Les consequències inmediates de barrejar una bona actuació en una prova mítica com el MDS i el fet de viure en un poble petit d´una comarca petita d´un país petit, és el fet que el ressò mediàtic (a escala de poble petit de comarca petita....) ha estat molt gran, tant que realment m´ha sobrepassat. Porto una setmana atenent trucades de telefon, concedint entrevistes a ràdios, diaris i teles locals i per la setmana vinent ja en tinc d´altres concertades, diumenge em fan un homenatge abans del partit de futbol del Roda i la gent m´atura pel carrer per felicitar-me i en d´altres ocasions en que no em diuen res detecto la mirada expressa cap a mi i el comentari posterior de "és el del Sables".
Sé que això no durarà més de 15 dies, per tant intento assaborir-ho com el resultat de molt esforç durant molt de temps, i lluny de cansar-me o molestar-me, ho celebro com un regal que em motiva a preparar altres reptes per poder seguir alimentant aquest blog, per seguir alimentant la meva motivació, i per poder dir a l´Andy Warhol que els meus 15 minuts de fama, s´han allargat a 15 dies i 15 vegades més.
dimecres, 9 d’abril del 2008
L´ARRIBADA A CASA
MDS 08 : EL DIA DE TORNADA
Després d´acabar la cursa, amb totes les emocions i sensacions que això va suposar, arribar a l´hotel va ser una sensació excepcional tenint en conte les condicions de vida dels últims dies: una dutxa, una cervesa, un buffet lliure i un llit amb llençols i sense tempesta de sorra a les 2 de la nit. Vaja, un autèntic luxe.´
L´endemà, entrega de premis, visita per lliure a Ouarzazate, quatre compres al zoco i a dormir aviat ja que el dilluns a les 3 de la matinada peus a terra per anar cap a l´aeroport. Vols a dojo , ouarzazate- Casablanca-Madrid-Barcelona. Arribada a les 9 del vespre, una matada.
A l´arribada, ja esperava una rebuda de la familia i també suposava d´algun amic, però no que fossin tants: 20 persones m´esperaven amb un pitrall amb el nº 603 i el meu nom. Pero no era aquesta la sorpresa. Després de les abraçades i els petons i explicar una miqueta el periple, era tard , comiat i tothom cap a casa. Nosaltres(Marta ,nenes i jo) xino xano cap a Roda, entrem al garatge, agafo la maleta i cap a dalt. Obro la porta, encenc el llum i TXAN!!!!, ni la més típica de les pelicules americanes compliria tant a la perfecció la funció FESTA-HOMENATGE:
Una casa envaida d´amics , una casa envaida de gent que va voler demostrar que m´estima i que va justificar en un moment les hores d´esforç i de patiment físic i psíquic dels últims dies. No hi faltava detall, pancarta de "BENVINGUT CAMPIÓ 603=55", taula plena d´entrepans, patates i olives, coca coles i cerveses i sobretot un aplaudiment que em va posar la pell de gallina i va limitar la meva capacitat de reacció, per uns moments no vaig saber que dir ni que fer que no fos dir gracies i començar a abraçar i fer petons a tothom.
Tots ells i els que sé que haurien volgut venir però que no van poder em fan sentir un tio afortunat i l´única manera que se,m acut d´agrair-ho , és fent una llista de tots els que van ser a l´aeroport o al menjador de casa i publicar-ho al blog i d´aquesta manera que quedi a la xarxa per sempre més.
No els anomenaré seguint cap ordre concret, no voldria donar més importancia a ningú per sobre de ningú ja que tots són molt importants per mi:
Marta, Júlia, Joana,Valentí, Roser, Jaume, Mercè, Eli, David, Ramon, Eva, Pep, Montse, Maria, Miquel, Puri, Gregori, Paula, Oriol ,Teresa, Marc, Josep, Montserrat, Xavier, Maria, Elisabet, Marius, Josep, Lidia,Quim, Ana, Antoni, Marta, Quim, Fèlix, Montse, Gil, Jana, Jordi, i la Buba i la Lola .
També vull agarir a tots els que m´heu enviat mails diariament al desert, els que heu publicat comentaris al blog, enviat missatges de mòbil, trucat per telèfon o senzillament heu pensat en mi i m´heu empengut amb el pensament.
A TOTHOM I SENSE ALLARGAR-HO MÉS : MOLTISSIMES GRACIES.
Després d´acabar la cursa, amb totes les emocions i sensacions que això va suposar, arribar a l´hotel va ser una sensació excepcional tenint en conte les condicions de vida dels últims dies: una dutxa, una cervesa, un buffet lliure i un llit amb llençols i sense tempesta de sorra a les 2 de la nit. Vaja, un autèntic luxe.´
L´endemà, entrega de premis, visita per lliure a Ouarzazate, quatre compres al zoco i a dormir aviat ja que el dilluns a les 3 de la matinada peus a terra per anar cap a l´aeroport. Vols a dojo , ouarzazate- Casablanca-Madrid-Barcelona. Arribada a les 9 del vespre, una matada.
A l´arribada, ja esperava una rebuda de la familia i també suposava d´algun amic, però no que fossin tants: 20 persones m´esperaven amb un pitrall amb el nº 603 i el meu nom. Pero no era aquesta la sorpresa. Després de les abraçades i els petons i explicar una miqueta el periple, era tard , comiat i tothom cap a casa. Nosaltres(Marta ,nenes i jo) xino xano cap a Roda, entrem al garatge, agafo la maleta i cap a dalt. Obro la porta, encenc el llum i TXAN!!!!, ni la més típica de les pelicules americanes compliria tant a la perfecció la funció FESTA-HOMENATGE:
Una casa envaida d´amics , una casa envaida de gent que va voler demostrar que m´estima i que va justificar en un moment les hores d´esforç i de patiment físic i psíquic dels últims dies. No hi faltava detall, pancarta de "BENVINGUT CAMPIÓ 603=55", taula plena d´entrepans, patates i olives, coca coles i cerveses i sobretot un aplaudiment que em va posar la pell de gallina i va limitar la meva capacitat de reacció, per uns moments no vaig saber que dir ni que fer que no fos dir gracies i començar a abraçar i fer petons a tothom.
Tots ells i els que sé que haurien volgut venir però que no van poder em fan sentir un tio afortunat i l´única manera que se,m acut d´agrair-ho , és fent una llista de tots els que van ser a l´aeroport o al menjador de casa i publicar-ho al blog i d´aquesta manera que quedi a la xarxa per sempre més.
No els anomenaré seguint cap ordre concret, no voldria donar més importancia a ningú per sobre de ningú ja que tots són molt importants per mi:
Marta, Júlia, Joana,Valentí, Roser, Jaume, Mercè, Eli, David, Ramon, Eva, Pep, Montse, Maria, Miquel, Puri, Gregori, Paula, Oriol ,Teresa, Marc, Josep, Montserrat, Xavier, Maria, Elisabet, Marius, Josep, Lidia,Quim, Ana, Antoni, Marta, Quim, Fèlix, Montse, Gil, Jana, Jordi, i la Buba i la Lola .
També vull agarir a tots els que m´heu enviat mails diariament al desert, els que heu publicat comentaris al blog, enviat missatges de mòbil, trucat per telèfon o senzillament heu pensat en mi i m´heu empengut amb el pensament.
A TOTHOM I SENSE ALLARGAR-HO MÉS : MOLTISSIMES GRACIES.
diumenge, 6 d’abril del 2008
MDS 08: ETAPA 6: 17.5 km
ELS CRAKS DE LA HAIMA 9,XICO,JESUS,JAUME,TONI,PABLO I JORDI
JAVIER SUBIAS,JORGE AUBESO,PILTRAFILLA I JAUME
TREIENT TOTA LA RABIA foto: Xavier Aldekoa
dissabte, 5 d’abril del 2008
MDS 08: ETAPA 5: 42.195m
Hola ! Ara si que quasi podem dir que tenim el Sables al pot. Ara fa una mica he acabat l'etapa marato del sables i m'ha anat de conya. Em trobo fortíssim, he començat a apretar i no acabava la força, he anat passant gent i gent i encara podia més, era una sensació brutal de poder. Al final he acabat en 4.10 h i al lloc 34 de l'etapa d'avui i m'he posat el 57 de la general. Estic en un núvol, i no m'ho acabo de creure pero aquí estic. L' etapa en si no era complicada de desnivell però amb bastanta sorra tova que dificulta el córrer, i sobretot molta calor, avui era una calor extrema o almenys m'ho semblava a mi. Demà, última etapa de 17.5 km i cap a l'hotel a dutxar-nos i a veure una cerveseta fresqueta, pero sobretot la dutxa, perquè portem una crosta a sobre de 6 dies de crema solar i sorra que es per veure-ho, semblo una croqueta humana, i la pudor deu ser increible pero com que anem tots igual de bruts no es nota. Bé, fins aviat que aixo ja s'acaba.
El Jaume croqueta.
El Jaume croqueta.
divendres, 4 d’abril del 2008
MDS 08: ETAPA 4 (DESCANS)
Hola!
Avui dia de festa per alguns, ja que ara fa 29 hores que van donar la sortida (ahir) i encara va arribant gent, i la majoria tant feta merda que no poden amb l'anima. Jo molt bé, bastant recuperat d'ahir i a punt per dema que tenim 42.2km. Estic flipant, ahir vaig quedar el 48 de etapa i pujo fins a 60 de general! A veure si dema puc pujar més o si em quedo aqui com a minim. Els vostres mails empenyen de valent, pero cal posar-hi el n° de dorsal ja que ens han dit que molts es perden per no ser-hi. Ara he dinat aquesta merdeta liofilitzada que porto i vaig directe cap a fer migdiada. Estic a 4 passes d'acabar el sables, tinc una barreja d'emocio, il·lusio, nervis, cansament, sorra per tot arreu i bruticia en general. És dificil d'entendre sense ser aqui. Bé fins aviat que aixo ja s'acaba.
El Jaume Super-Mega-Ràpid.
Avui dia de festa per alguns, ja que ara fa 29 hores que van donar la sortida (ahir) i encara va arribant gent, i la majoria tant feta merda que no poden amb l'anima. Jo molt bé, bastant recuperat d'ahir i a punt per dema que tenim 42.2km. Estic flipant, ahir vaig quedar el 48 de etapa i pujo fins a 60 de general! A veure si dema puc pujar més o si em quedo aqui com a minim. Els vostres mails empenyen de valent, pero cal posar-hi el n° de dorsal ja que ens han dit que molts es perden per no ser-hi. Ara he dinat aquesta merdeta liofilitzada que porto i vaig directe cap a fer migdiada. Estic a 4 passes d'acabar el sables, tinc una barreja d'emocio, il·lusio, nervis, cansament, sorra per tot arreu i bruticia en general. És dificil d'entendre sense ser aqui. Bé fins aviat que aixo ja s'acaba.
El Jaume Super-Mega-Ràpid.
dijous, 3 d’abril del 2008
MDS 08: ETAPA 4: 75.45 km
ETAPA 4: 75.45 km
Bona nit, he acabat fa 2 hores la NONSTOP de 75.45km. Estic reventat ja que ha estat durissima, mes muntanyes i mes altes que ahir, km i km de sorra tova, a les 2h, 48° al sol i a mes el ritme que he portat crec que ha estat molt alt. Nomes he tingut un problema: al migdia, que tenia gana, he menjat 4 barretes de cop, que m'han fet un tap a l'estomac que no podia ni caminar, marejat i amb mal estar pero quan m'ha passat he tornat a anar be i he quedat molt bé a la classificació: el 48.Penseu que quan no podia, pensava en vosaltres i en els mails que m'envieu, i en que sabia que esperaveu que ho fes be i em feia tirar endevant, m'ha ajudat molt. He fet videos i fotos que flipareu. És brutal. Ara vaig a dormir que estic baldat, hem fan mal parts del cos que no sabia ni que existien, pero demà es el dia de descans, que ens vindra de perles. Molts petons i abraçades.
El Jaume més supercampio du monde.
Bona nit, he acabat fa 2 hores la NONSTOP de 75.45km. Estic reventat ja que ha estat durissima, mes muntanyes i mes altes que ahir, km i km de sorra tova, a les 2h, 48° al sol i a mes el ritme que he portat crec que ha estat molt alt. Nomes he tingut un problema: al migdia, que tenia gana, he menjat 4 barretes de cop, que m'han fet un tap a l'estomac que no podia ni caminar, marejat i amb mal estar pero quan m'ha passat he tornat a anar be i he quedat molt bé a la classificació: el 48.Penseu que quan no podia, pensava en vosaltres i en els mails que m'envieu, i en que sabia que esperaveu que ho fes be i em feia tirar endevant, m'ha ajudat molt. He fet videos i fotos que flipareu. És brutal. Ara vaig a dormir que estic baldat, hem fan mal parts del cos que no sabia ni que existien, pero demà es el dia de descans, que ens vindra de perles. Molts petons i abraçades.
El Jaume més supercampio du monde.
dimecres, 2 d’abril del 2008
MDS 2008: ETAPA 3: 40.5 km
MDS 2008: ETAPA 3: 40.5 km
Avui hem fet 40,5 km durissims, km i km de dunes que no s'acabaven mai i he pujat i baixat muntanyes amb desnivells de 25% i segons l'organització a les 2 del migdia 55° al sol. Per fer-vos idea de la duresa, 2,5 km més que ahir i he fet just una hora més, però estic content perquè em trobo molt fort i no massa cansat, i això serà bo per afrontar demà els 75 km de l' etapa llarga. L'ambient al campament es boníssim, tots som conscients de que es dur i tothom ajuda tothom, i aixo fa que l'esforç es porti millor però el que realment ajuda són els mails que rebo al vespre, s'agraeixen molt i van molt bé per anar a dormir, no trobes el terra tant dur. Avui he quedat el 114, i de classificació general estic al 100. Estic molt bé. Molts petons i abraçades a tothom.
Avui hem fet 40,5 km durissims, km i km de dunes que no s'acabaven mai i he pujat i baixat muntanyes amb desnivells de 25% i segons l'organització a les 2 del migdia 55° al sol. Per fer-vos idea de la duresa, 2,5 km més que ahir i he fet just una hora més, però estic content perquè em trobo molt fort i no massa cansat, i això serà bo per afrontar demà els 75 km de l' etapa llarga. L'ambient al campament es boníssim, tots som conscients de que es dur i tothom ajuda tothom, i aixo fa que l'esforç es porti millor però el que realment ajuda són els mails que rebo al vespre, s'agraeixen molt i van molt bé per anar a dormir, no trobes el terra tant dur. Avui he quedat el 114, i de classificació general estic al 100. Estic molt bé. Molts petons i abraçades a tothom.
MDS 08: ETAPA 2: 38 km
He acabat 2a etapa molt bé, anant tranqui i resulta que he sigut el 73. La Etapa no tant dura però molta calor, al migdia 48º C, poca broma. Avui el recorregut era tot un treball de cap, ja que era bastant pla i la vista es perdia quilòmetres enllà fent efecte miratge, això i la calor han provocat bastant mal a molta gent, però jo estic bé i molt animat. En Xavier Aldekoa de la Vanguardia m'ha trobat al km 24 i ma dit que li havien dit que la Júlia havia enviat un missatge d'ànims per mi, això m'ha fet arribar al final juntament amb els mails d'ahir. Espero que arribi el vespre per que ens donin els d'avui. Ah! Oblidava dir a la Júlia que estic a tenda nº 9, segur que em porta sort!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)