Ahir al vespre, xerrada d´en Jesus i com no podia ser d´una altra manera, impecablement preparada i millor explicada, per tant, es de justicia deixar clar que la fama de desmanegat que en Jesus es va guanyar al desert no té res a veure amb el Jesus de Barcelona.
Força gent al CIC amb una sensació de curiositat i respecte envers el Sables , que als que l´hem feta ens crea una sensació d´orgull molt agradable.
La xerrada va ser una barreja de repàs tècnic sobre material, el dia a dia i la competició esportiva en si mateixa, i una despresa de sensacions del cos i la ment molt i molt difícils d´explicar i que els de la Haima varem entendre a la perfecció, i que `la resta de gent va poder intuir i crec que a molts els va escalfar la sang de cara a una propera edició
Destacar, també la presència de Xavier Aldekoa, un periodista que va fer el Sables al nostre costat, al costat de tots els participants. Finalment la Júlia li va poder donar les gràcies cara a cara per les llàgrimes que liva fer saltar i les emocions que va transmetre a través del seu blog a La Vanguardia.
Després, a l´Amfora a sopar, el restaurant del Ligero, el cuiner de la Haima 9. Té pebrots, que varem menjar de pena durant 7 dies, vivint amb un tio que ahir ens va fer llepar els dits durant 2 hores. No li ho perdonarem mai.
El sopar no va ser, com molts podrien pensar, monotemàtic del Sables, no però quasi, també van tenir-hi lloc els propers reptes de tothom, i és curiós, com més vi obriem, més ambiciosos eren els reptes.
Tots tenim clar que aquesta és la nostra vida i que ara ve la Marato d´Empuries per uns, la Zegama per un altra, la tramuntana per 3 i, a veure si ho aconseguim, els Carros de Foc per tots junts, però el que tots temin molt i molt clar, es que abans o després TOTS TORNAREM AL SABLES.
