S´ha fet pregar una miqueta però finalment ja tinc el meu petit treball de tècnic de video penjat al youtube.
Si feu un CLIC aquí això s´hauria de redireccionar cap allà.
Espero que us agradi!!!!
dissabte, 14 de juny del 2008
dissabte, 7 de juny del 2008
MDS 08, clip previ
Una petita mostra del meu Marathon des Sables 08.
Es tracta d´una superposició d´imatges a sobre del video de la sortida de la 1ª etapa. Un dia que havia somniat moltes vegades(tantes com l´arribada) i que considero un dels dies més emotius i emocionants de la meva vida.
Dura poc més de 3 minuts, però m´ha portat moltes hores de feina ( basicament per que no tinc ni idea de fer anar aquests programes d´edició de video), per tant us agrairia que em deixesiu un comentari de que us ha semblat (és el petit preu a pagar per la descàrrega)
Si no us ha agradat, no està prohibit dir mentides...
Disfruteu-lo i qui sap si servirà per animar a algú a participar-hi
NOTA: l´he hagut d´abaixar molt de qualitat per fer-lo entrar al bloc. Intentaré posar-lo al "You tube" amb més resolució, però ahir no vaig poder. Ja posaré un link directe des d´aquí mateix.
dilluns, 26 de maig del 2008
MARATHON DES SABLES 2009
El Sables del 2009 ja esta escalfant motors.
Ja estan obertes les pre-inscripcions per al 24è Marathon des Sables 2009.
Catalans i Catalanes, no us espanteu ni tingueu pressa, no ens afecta a nosaltres ni als anglesos.
Per nosaltres (Catalans, Espanyols, Portuguesos i Sudamericans) la reserva de places començarà després de l´estiu i pels anglesos no començarà ja que la seva organització permet comprar places a anys vista i ja tenen ho complert, crec que, fins al 2011.
dimarts, 20 de maig del 2008
I UN ALTRE REPORTATGE!!
Aquesta setmana va de reportatges del Sables.
Avui la cadena anglesa ITV4.
LLastima que no tinc el satèl.lit per veure-ho, però sense tanta tele també es viu i queden més hores per altres coses.
A veure si també me´l graben.
dilluns, 19 de maig del 2008
REPORTATGE DEL SABLES A EUROSPORT
Aquest matí hem rebut aquest mail del Nil de Nolimit:
Hola amigos, mañana lunes día 19 a las 23:45 y el martes 20 a las 8:30 está previsto que se emita en EUROSPORT el reportaje oficial de la 23º EDICION DE LA MARATHON DES SABLES. Este es el mismo reportaje que recibiréis en DVD en unos meses. Un abrazo, EQUIPO NO LIMIT
Hola amics, demà dilluns dia 19 a les 23:45 i el dimarts 20 a les 8:30 està prevista l’emissió del reportatge oficial de la 23º EDICIÓ DE LA MARATHON DES SABLES a EUROSPORT. Es el mateix reportatge que rebreu en uns mesos en DVD. Una abraçada, EQUIP NO LIMIT
Com que no tinc el satèl.lit em refio del meu sogre que m´ho grabi i poder-ho veure abans de rebre el DVD de l´organització.
Hola amigos, mañana lunes día 19 a las 23:45 y el martes 20 a las 8:30 está previsto que se emita en EUROSPORT el reportaje oficial de la 23º EDICION DE LA MARATHON DES SABLES. Este es el mismo reportaje que recibiréis en DVD en unos meses. Un abrazo, EQUIPO NO LIMIT
Hola amics, demà dilluns dia 19 a les 23:45 i el dimarts 20 a les 8:30 està prevista l’emissió del reportatge oficial de la 23º EDICIÓ DE LA MARATHON DES SABLES a EUROSPORT. Es el mateix reportatge que rebreu en uns mesos en DVD. Una abraçada, EQUIP NO LIMIT
Com que no tinc el satèl.lit em refio del meu sogre que m´ho grabi i poder-ho veure abans de rebre el DVD de l´organització.
dijous, 1 de maig del 2008
30-4-08 Conferència d´en Jesus
Ahir al vespre, xerrada d´en Jesus i com no podia ser d´una altra manera, impecablement preparada i millor explicada, per tant, es de justicia deixar clar que la fama de desmanegat que en Jesus es va guanyar al desert no té res a veure amb el Jesus de Barcelona.
La xerrada va ser una barreja de repàs tècnic sobre material, el dia a dia i la competició esportiva en si mateixa, i una despresa de sensacions del cos i la ment molt i molt difícils d´explicar i que els de la Haima varem entendre a la perfecció, i que `la resta de gent va poder intuir i crec que a molts els va escalfar la sang de cara a una propera edició
Destacar, també la presència de Xavier Aldekoa, un periodista que va fer el Sables al nostre costat, al costat de tots els participants. Finalment la Júlia li va poder donar les gràcies cara a cara per les llàgrimes que liva fer saltar i les emocions que va transmetre a través del seu blog a La Vanguardia.
Després, a l´Amfora a sopar, el restaurant del Ligero, el cuiner de la Haima 9. Té pebrots, que varem menjar de pena durant 7 dies, vivint amb un tio que ahir ens va fer llepar els dits durant 2 hores. No li ho perdonarem mai.
El sopar no va ser, com molts podrien pensar, monotemàtic del Sables, no però quasi, també van tenir-hi lloc els propers reptes de tothom, i és curiós, com més vi obriem, més ambiciosos eren els reptes.
Tots tenim clar que aquesta és la nostra vida i que ara ve la Marato d´Empuries per uns, la Zegama per un altra, la tramuntana per 3 i, a veure si ho aconseguim, els Carros de Foc per tots junts, però el que tots temin molt i molt clar, es que abans o després TOTS TORNAREM AL SABLES.
Força gent al CIC amb una sensació de curiositat i respecte envers el Sables , que als que l´hem feta ens crea una sensació d´orgull molt agradable.
La xerrada va ser una barreja de repàs tècnic sobre material, el dia a dia i la competició esportiva en si mateixa, i una despresa de sensacions del cos i la ment molt i molt difícils d´explicar i que els de la Haima varem entendre a la perfecció, i que `la resta de gent va poder intuir i crec que a molts els va escalfar la sang de cara a una propera edició
Destacar, també la presència de Xavier Aldekoa, un periodista que va fer el Sables al nostre costat, al costat de tots els participants. Finalment la Júlia li va poder donar les gràcies cara a cara per les llàgrimes que liva fer saltar i les emocions que va transmetre a través del seu blog a La Vanguardia.
Després, a l´Amfora a sopar, el restaurant del Ligero, el cuiner de la Haima 9. Té pebrots, que varem menjar de pena durant 7 dies, vivint amb un tio que ahir ens va fer llepar els dits durant 2 hores. No li ho perdonarem mai.
El sopar no va ser, com molts podrien pensar, monotemàtic del Sables, no però quasi, també van tenir-hi lloc els propers reptes de tothom, i és curiós, com més vi obriem, més ambiciosos eren els reptes.
Tots tenim clar que aquesta és la nostra vida i que ara ve la Marato d´Empuries per uns, la Zegama per un altra, la tramuntana per 3 i, a veure si ho aconseguim, els Carros de Foc per tots junts, però el que tots temin molt i molt clar, es que abans o després TOTS TORNAREM AL SABLES.
dilluns, 21 d’abril del 2008
XERRADA SABLES 08 PER JESUS MAJEM
El 30 d´abril tots els habitants de la haima 9 tenim una cita inel·ludible. El nostre representant més politicament correcte i alhora més desendreçat fa una xerrada i un passi d´imatges sobre el MDS 08 i ens ha demanat que hi fóssim presents.
LA MARATÓ DES SABLES -JESÚS MAJEM-Dia: 30 d’abrilLloc: Institució Cultural del CIC Adreça: Via Augusta, 205. BarcelonaHora: 19.00
http://www.corredors.cat/index.php?topic=3271.0
Com no, això no ens ho perdem per res del mon, sobretot perque després anem a sopar a cal Ligero, i tots tenim al cap dues coses:
PRIMERA: "SI UN BON BACALLÀ VOLS MENJAR, A L´ÀMFORA HAS D´ANAR"
i sobretot,
SEGONA: " CUANDO VENGAIS A MI RESTAURANTE, OS VOY A HACER UNA MARISCADA QUE OS VAIS A CA....GAR " i nosaltres hi varem afegir un "BY THE FACE?" que ell, obviament va acceptar. De totes maneres no serem tan dolents....o si.
LA MARATÓ DES SABLES -JESÚS MAJEM-Dia: 30 d’abrilLloc: Institució Cultural del CIC Adreça: Via Augusta, 205. BarcelonaHora: 19.00
http://www.corredors.cat/index.php?topic=3271.0
Com no, això no ens ho perdem per res del mon, sobretot perque després anem a sopar a cal Ligero, i tots tenim al cap dues coses:
PRIMERA: "SI UN BON BACALLÀ VOLS MENJAR, A L´ÀMFORA HAS D´ANAR"
i sobretot,
SEGONA: " CUANDO VENGAIS A MI RESTAURANTE, OS VOY A HACER UNA MARISCADA QUE OS VAIS A CA....GAR " i nosaltres hi varem afegir un "BY THE FACE?" que ell, obviament va acceptar. De totes maneres no serem tan dolents....o si.
dissabte, 19 d’abril del 2008
ENQUESTA
Mira, serà una tonteria però m´agradaria saber que penseu de vosaltres davant del Sables.
Al lateral enquesta per respondre.
Al lateral enquesta per respondre.
dijous, 17 d’abril del 2008
MDS 08: MOLT MÉS QUE UNA CURSA
Foto:Pablo Segura,Haima 9Si entenem per cursa un objectiu per el qual ens preparem durant mesos, i que té una sortida i una arribada, i que a més, si l´acabem ens dona una gran satisfacció, el Marathon des Sables és una cursa.
Si som capaços de viure l´experiència que et brinda més enllà de la competició, t´adones que el MDS és molt més.
La preparació no és sols a nivell físic, ni tan sols afegint-hi la preparació a nivell mental. És gestió de forces, de motivació, elecció del millor material amb el mínim pes possible, decidir el menú de tota una setmana prioritzant la supervivència per sobre d´una dieta saludable i el pès per sobre del gust, i a més si és la primera vegada que hi participes, et trobes amb la sensació que ho fas a cegues i per molt que t´informis i que t´aconsellin, la teva decisió final no té cap garantia de ser l´adecuada o la millor.
El desenvolupament de la cursa vol dir posar el cos i la ment a límits -no diré sobrehumans, no voldria fer-me l´heroi- però si a nivells de patiment dificils d´aconseguir en una altra cursa. Dia rera dia s´acumulen km i mes km (31,5-38-40,5-75.5-42,195-17,5) carregant una motxila de més de 13 kg, travessant grans extenssions de dunes altíssimes, serralades fetes de pedres i sorra amb uns desnivells de més del 25%, rius i llacs assecats on el terra sembla ferm però t´enfonses passa si passa també, extenssions inmensament planes on la vista es perd a la cortina tipus miratge que crea la calor i en les quals una inmensitat de pedres dificilment et deixa posar el peu pla, una calor sofocant que al migdia pot voltar entre 45 i 50 º C només soportable gràcies a la poca humitat ambiental, però que et pot portar rapidament a una deshidratació fulminant, una alimentació no del tot òptima i unes nits fredes en les quals el cansament no et deixa descansar bé i on les pedres del terra, i les tempestes de vent i sorra no hi ajuden gens, són un seguit de variables que sumades fan del MDS un repte diferent, difícil i dur per un costat, però atractiu, emocionant i inmensament gratificant per l´altra.
El fet de poder rebre mails de familiars i amics, que ens imprimien i ens donaven a diari era una balsam extraordinari. És difícil explicar el que sentia en aquells moments, una barreja d´enyorança, alegria, càrrega de piles i de motivació. L´aparició a diferents llocs del recorregut de cares conegudes animant a tots per igual(gracies al periodista Xavier Aldekoa i a la fotografa Cova)era una empenta enorme. Això, juntament amb l´amistat que es crea amb els companys de cursa( sobretot amb els de la Haima 9) on tots som de tots a l´hora de donar un cop de ma, prescindint de l´estatus social, de la conta corrent, de la raça o nacionalitat, i fins i tot evidentment del lloc a la classificació, fan d´aquesta cursa un esdeveniment social que a mi, i crec que a tots els que l´hem viscut, ens ha suposat un canvi radical en la nostra visió de la vida i en la nostra visió del mon.
Realment estic molt content d´haver quedat el 55 de 825 participants, però tal com ens va dir Jorge Aubeso i que ja transcriu Xavier Aldekoa al seu blog: “correr por el desierto es una tonteria, lo realmente importante del Sables no se mide ni en tiempo ni en kilómetros”. Nomes per haver conegut gent així ja ha valgut la pena.
Jaume Tolosa Anglada, dorsal 603 al 23 Marathon des Sables , del 30de març al 5 d´abril del 2008
Si som capaços de viure l´experiència que et brinda més enllà de la competició, t´adones que el MDS és molt més.
La preparació no és sols a nivell físic, ni tan sols afegint-hi la preparació a nivell mental. És gestió de forces, de motivació, elecció del millor material amb el mínim pes possible, decidir el menú de tota una setmana prioritzant la supervivència per sobre d´una dieta saludable i el pès per sobre del gust, i a més si és la primera vegada que hi participes, et trobes amb la sensació que ho fas a cegues i per molt que t´informis i que t´aconsellin, la teva decisió final no té cap garantia de ser l´adecuada o la millor.
El desenvolupament de la cursa vol dir posar el cos i la ment a límits -no diré sobrehumans, no voldria fer-me l´heroi- però si a nivells de patiment dificils d´aconseguir en una altra cursa. Dia rera dia s´acumulen km i mes km (31,5-38-40,5-75.5-42,195-17,5) carregant una motxila de més de 13 kg, travessant grans extenssions de dunes altíssimes, serralades fetes de pedres i sorra amb uns desnivells de més del 25%, rius i llacs assecats on el terra sembla ferm però t´enfonses passa si passa també, extenssions inmensament planes on la vista es perd a la cortina tipus miratge que crea la calor i en les quals una inmensitat de pedres dificilment et deixa posar el peu pla, una calor sofocant que al migdia pot voltar entre 45 i 50 º C només soportable gràcies a la poca humitat ambiental, però que et pot portar rapidament a una deshidratació fulminant, una alimentació no del tot òptima i unes nits fredes en les quals el cansament no et deixa descansar bé i on les pedres del terra, i les tempestes de vent i sorra no hi ajuden gens, són un seguit de variables que sumades fan del MDS un repte diferent, difícil i dur per un costat, però atractiu, emocionant i inmensament gratificant per l´altra.
El fet de poder rebre mails de familiars i amics, que ens imprimien i ens donaven a diari era una balsam extraordinari. És difícil explicar el que sentia en aquells moments, una barreja d´enyorança, alegria, càrrega de piles i de motivació. L´aparició a diferents llocs del recorregut de cares conegudes animant a tots per igual(gracies al periodista Xavier Aldekoa i a la fotografa Cova)era una empenta enorme. Això, juntament amb l´amistat que es crea amb els companys de cursa( sobretot amb els de la Haima 9) on tots som de tots a l´hora de donar un cop de ma, prescindint de l´estatus social, de la conta corrent, de la raça o nacionalitat, i fins i tot evidentment del lloc a la classificació, fan d´aquesta cursa un esdeveniment social que a mi, i crec que a tots els que l´hem viscut, ens ha suposat un canvi radical en la nostra visió de la vida i en la nostra visió del mon.
Realment estic molt content d´haver quedat el 55 de 825 participants, però tal com ens va dir Jorge Aubeso i que ja transcriu Xavier Aldekoa al seu blog: “correr por el desierto es una tonteria, lo realmente importante del Sables no se mide ni en tiempo ni en kilómetros”. Nomes per haver conegut gent així ja ha valgut la pena.
Jaume Tolosa Anglada, dorsal 603 al 23 Marathon des Sables , del 30de març al 5 d´abril del 2008
dimecres, 16 d’abril del 2008
ENTREVISTA A EL 9TV
A través del link que hi ha a continuació es pot accedir al blog del 9tv i veure uns fragments de l´entrevista que Marta Simó em va fer ahir al vespre.
http://laterrassael9tv.blogspot.com/2008/04/latleta-rodenc-jaume-tolosa-passa-per.html
http://laterrassael9tv.blogspot.com/2008/04/latleta-rodenc-jaume-tolosa-passa-per.html
dissabte, 12 d’abril del 2008
LA RESSACA, I EL BOOM MEDIÀTIC
MDS 08: JA FA DIES QUE ES VA ACABAR
Les consequències inmediates de barrejar una bona actuació en una prova mítica com el MDS i el fet de viure en un poble petit d´una comarca petita d´un país petit, és el fet que el ressò mediàtic (a escala de poble petit de comarca petita....) ha estat molt gran, tant que realment m´ha sobrepassat. Porto una setmana atenent trucades de telefon, concedint entrevistes a ràdios, diaris i teles locals i per la setmana vinent ja en tinc d´altres concertades, diumenge em fan un homenatge abans del partit de futbol del Roda i la gent m´atura pel carrer per felicitar-me i en d´altres ocasions en que no em diuen res detecto la mirada expressa cap a mi i el comentari posterior de "és el del Sables".
Sé que això no durarà més de 15 dies, per tant intento assaborir-ho com el resultat de molt esforç durant molt de temps, i lluny de cansar-me o molestar-me, ho celebro com un regal que em motiva a preparar altres reptes per poder seguir alimentant aquest blog, per seguir alimentant la meva motivació, i per poder dir a l´Andy Warhol que els meus 15 minuts de fama, s´han allargat a 15 dies i 15 vegades més.
Les consequències inmediates de barrejar una bona actuació en una prova mítica com el MDS i el fet de viure en un poble petit d´una comarca petita d´un país petit, és el fet que el ressò mediàtic (a escala de poble petit de comarca petita....) ha estat molt gran, tant que realment m´ha sobrepassat. Porto una setmana atenent trucades de telefon, concedint entrevistes a ràdios, diaris i teles locals i per la setmana vinent ja en tinc d´altres concertades, diumenge em fan un homenatge abans del partit de futbol del Roda i la gent m´atura pel carrer per felicitar-me i en d´altres ocasions en que no em diuen res detecto la mirada expressa cap a mi i el comentari posterior de "és el del Sables".
Sé que això no durarà més de 15 dies, per tant intento assaborir-ho com el resultat de molt esforç durant molt de temps, i lluny de cansar-me o molestar-me, ho celebro com un regal que em motiva a preparar altres reptes per poder seguir alimentant aquest blog, per seguir alimentant la meva motivació, i per poder dir a l´Andy Warhol que els meus 15 minuts de fama, s´han allargat a 15 dies i 15 vegades més.
dimecres, 9 d’abril del 2008
L´ARRIBADA A CASA
MDS 08 : EL DIA DE TORNADA
Després d´acabar la cursa, amb totes les emocions i sensacions que això va suposar, arribar a l´hotel va ser una sensació excepcional tenint en conte les condicions de vida dels últims dies: una dutxa, una cervesa, un buffet lliure i un llit amb llençols i sense tempesta de sorra a les 2 de la nit. Vaja, un autèntic luxe.´
L´endemà, entrega de premis, visita per lliure a Ouarzazate, quatre compres al zoco i a dormir aviat ja que el dilluns a les 3 de la matinada peus a terra per anar cap a l´aeroport. Vols a dojo , ouarzazate- Casablanca-Madrid-Barcelona. Arribada a les 9 del vespre, una matada.
A l´arribada, ja esperava una rebuda de la familia i també suposava d´algun amic, però no que fossin tants: 20 persones m´esperaven amb un pitrall amb el nº 603 i el meu nom. Pero no era aquesta la sorpresa. Després de les abraçades i els petons i explicar una miqueta el periple, era tard , comiat i tothom cap a casa. Nosaltres(Marta ,nenes i jo) xino xano cap a Roda, entrem al garatge, agafo la maleta i cap a dalt. Obro la porta, encenc el llum i TXAN!!!!, ni la més típica de les pelicules americanes compliria tant a la perfecció la funció FESTA-HOMENATGE:
Una casa envaida d´amics , una casa envaida de gent que va voler demostrar que m´estima i que va justificar en un moment les hores d´esforç i de patiment físic i psíquic dels últims dies. No hi faltava detall, pancarta de "BENVINGUT CAMPIÓ 603=55", taula plena d´entrepans, patates i olives, coca coles i cerveses i sobretot un aplaudiment que em va posar la pell de gallina i va limitar la meva capacitat de reacció, per uns moments no vaig saber que dir ni que fer que no fos dir gracies i començar a abraçar i fer petons a tothom.
Tots ells i els que sé que haurien volgut venir però que no van poder em fan sentir un tio afortunat i l´única manera que se,m acut d´agrair-ho , és fent una llista de tots els que van ser a l´aeroport o al menjador de casa i publicar-ho al blog i d´aquesta manera que quedi a la xarxa per sempre més.
No els anomenaré seguint cap ordre concret, no voldria donar més importancia a ningú per sobre de ningú ja que tots són molt importants per mi:
Marta, Júlia, Joana,Valentí, Roser, Jaume, Mercè, Eli, David, Ramon, Eva, Pep, Montse, Maria, Miquel, Puri, Gregori, Paula, Oriol ,Teresa, Marc, Josep, Montserrat, Xavier, Maria, Elisabet, Marius, Josep, Lidia,Quim, Ana, Antoni, Marta, Quim, Fèlix, Montse, Gil, Jana, Jordi, i la Buba i la Lola .
També vull agarir a tots els que m´heu enviat mails diariament al desert, els que heu publicat comentaris al blog, enviat missatges de mòbil, trucat per telèfon o senzillament heu pensat en mi i m´heu empengut amb el pensament.
A TOTHOM I SENSE ALLARGAR-HO MÉS : MOLTISSIMES GRACIES.
Després d´acabar la cursa, amb totes les emocions i sensacions que això va suposar, arribar a l´hotel va ser una sensació excepcional tenint en conte les condicions de vida dels últims dies: una dutxa, una cervesa, un buffet lliure i un llit amb llençols i sense tempesta de sorra a les 2 de la nit. Vaja, un autèntic luxe.´
L´endemà, entrega de premis, visita per lliure a Ouarzazate, quatre compres al zoco i a dormir aviat ja que el dilluns a les 3 de la matinada peus a terra per anar cap a l´aeroport. Vols a dojo , ouarzazate- Casablanca-Madrid-Barcelona. Arribada a les 9 del vespre, una matada.
A l´arribada, ja esperava una rebuda de la familia i també suposava d´algun amic, però no que fossin tants: 20 persones m´esperaven amb un pitrall amb el nº 603 i el meu nom. Pero no era aquesta la sorpresa. Després de les abraçades i els petons i explicar una miqueta el periple, era tard , comiat i tothom cap a casa. Nosaltres(Marta ,nenes i jo) xino xano cap a Roda, entrem al garatge, agafo la maleta i cap a dalt. Obro la porta, encenc el llum i TXAN!!!!, ni la més típica de les pelicules americanes compliria tant a la perfecció la funció FESTA-HOMENATGE:
Una casa envaida d´amics , una casa envaida de gent que va voler demostrar que m´estima i que va justificar en un moment les hores d´esforç i de patiment físic i psíquic dels últims dies. No hi faltava detall, pancarta de "BENVINGUT CAMPIÓ 603=55", taula plena d´entrepans, patates i olives, coca coles i cerveses i sobretot un aplaudiment que em va posar la pell de gallina i va limitar la meva capacitat de reacció, per uns moments no vaig saber que dir ni que fer que no fos dir gracies i començar a abraçar i fer petons a tothom.
Tots ells i els que sé que haurien volgut venir però que no van poder em fan sentir un tio afortunat i l´única manera que se,m acut d´agrair-ho , és fent una llista de tots els que van ser a l´aeroport o al menjador de casa i publicar-ho al blog i d´aquesta manera que quedi a la xarxa per sempre més.
No els anomenaré seguint cap ordre concret, no voldria donar més importancia a ningú per sobre de ningú ja que tots són molt importants per mi:
Marta, Júlia, Joana,Valentí, Roser, Jaume, Mercè, Eli, David, Ramon, Eva, Pep, Montse, Maria, Miquel, Puri, Gregori, Paula, Oriol ,Teresa, Marc, Josep, Montserrat, Xavier, Maria, Elisabet, Marius, Josep, Lidia,Quim, Ana, Antoni, Marta, Quim, Fèlix, Montse, Gil, Jana, Jordi, i la Buba i la Lola .
També vull agarir a tots els que m´heu enviat mails diariament al desert, els que heu publicat comentaris al blog, enviat missatges de mòbil, trucat per telèfon o senzillament heu pensat en mi i m´heu empengut amb el pensament.
A TOTHOM I SENSE ALLARGAR-HO MÉS : MOLTISSIMES GRACIES.
diumenge, 6 d’abril del 2008
MDS 08: ETAPA 6: 17.5 km
ELS CRAKS DE LA HAIMA 9,XICO,JESUS,JAUME,TONI,PABLO I JORDI
JAVIER SUBIAS,JORGE AUBESO,PILTRAFILLA I JAUME
TREIENT TOTA LA RABIA foto: Xavier Aldekoa
dissabte, 5 d’abril del 2008
MDS 08: ETAPA 5: 42.195m
Hola ! Ara si que quasi podem dir que tenim el Sables al pot. Ara fa una mica he acabat l'etapa marato del sables i m'ha anat de conya. Em trobo fortíssim, he començat a apretar i no acabava la força, he anat passant gent i gent i encara podia més, era una sensació brutal de poder. Al final he acabat en 4.10 h i al lloc 34 de l'etapa d'avui i m'he posat el 57 de la general. Estic en un núvol, i no m'ho acabo de creure pero aquí estic. L' etapa en si no era complicada de desnivell però amb bastanta sorra tova que dificulta el córrer, i sobretot molta calor, avui era una calor extrema o almenys m'ho semblava a mi. Demà, última etapa de 17.5 km i cap a l'hotel a dutxar-nos i a veure una cerveseta fresqueta, pero sobretot la dutxa, perquè portem una crosta a sobre de 6 dies de crema solar i sorra que es per veure-ho, semblo una croqueta humana, i la pudor deu ser increible pero com que anem tots igual de bruts no es nota. Bé, fins aviat que aixo ja s'acaba.
El Jaume croqueta.
El Jaume croqueta.
divendres, 4 d’abril del 2008
MDS 08: ETAPA 4 (DESCANS)
Hola!
Avui dia de festa per alguns, ja que ara fa 29 hores que van donar la sortida (ahir) i encara va arribant gent, i la majoria tant feta merda que no poden amb l'anima. Jo molt bé, bastant recuperat d'ahir i a punt per dema que tenim 42.2km. Estic flipant, ahir vaig quedar el 48 de etapa i pujo fins a 60 de general! A veure si dema puc pujar més o si em quedo aqui com a minim. Els vostres mails empenyen de valent, pero cal posar-hi el n° de dorsal ja que ens han dit que molts es perden per no ser-hi. Ara he dinat aquesta merdeta liofilitzada que porto i vaig directe cap a fer migdiada. Estic a 4 passes d'acabar el sables, tinc una barreja d'emocio, il·lusio, nervis, cansament, sorra per tot arreu i bruticia en general. És dificil d'entendre sense ser aqui. Bé fins aviat que aixo ja s'acaba.
El Jaume Super-Mega-Ràpid.
Avui dia de festa per alguns, ja que ara fa 29 hores que van donar la sortida (ahir) i encara va arribant gent, i la majoria tant feta merda que no poden amb l'anima. Jo molt bé, bastant recuperat d'ahir i a punt per dema que tenim 42.2km. Estic flipant, ahir vaig quedar el 48 de etapa i pujo fins a 60 de general! A veure si dema puc pujar més o si em quedo aqui com a minim. Els vostres mails empenyen de valent, pero cal posar-hi el n° de dorsal ja que ens han dit que molts es perden per no ser-hi. Ara he dinat aquesta merdeta liofilitzada que porto i vaig directe cap a fer migdiada. Estic a 4 passes d'acabar el sables, tinc una barreja d'emocio, il·lusio, nervis, cansament, sorra per tot arreu i bruticia en general. És dificil d'entendre sense ser aqui. Bé fins aviat que aixo ja s'acaba.
El Jaume Super-Mega-Ràpid.
dijous, 3 d’abril del 2008
MDS 08: ETAPA 4: 75.45 km
ETAPA 4: 75.45 km
Bona nit, he acabat fa 2 hores la NONSTOP de 75.45km. Estic reventat ja que ha estat durissima, mes muntanyes i mes altes que ahir, km i km de sorra tova, a les 2h, 48° al sol i a mes el ritme que he portat crec que ha estat molt alt. Nomes he tingut un problema: al migdia, que tenia gana, he menjat 4 barretes de cop, que m'han fet un tap a l'estomac que no podia ni caminar, marejat i amb mal estar pero quan m'ha passat he tornat a anar be i he quedat molt bé a la classificació: el 48.Penseu que quan no podia, pensava en vosaltres i en els mails que m'envieu, i en que sabia que esperaveu que ho fes be i em feia tirar endevant, m'ha ajudat molt. He fet videos i fotos que flipareu. És brutal. Ara vaig a dormir que estic baldat, hem fan mal parts del cos que no sabia ni que existien, pero demà es el dia de descans, que ens vindra de perles. Molts petons i abraçades.
El Jaume més supercampio du monde.
Bona nit, he acabat fa 2 hores la NONSTOP de 75.45km. Estic reventat ja que ha estat durissima, mes muntanyes i mes altes que ahir, km i km de sorra tova, a les 2h, 48° al sol i a mes el ritme que he portat crec que ha estat molt alt. Nomes he tingut un problema: al migdia, que tenia gana, he menjat 4 barretes de cop, que m'han fet un tap a l'estomac que no podia ni caminar, marejat i amb mal estar pero quan m'ha passat he tornat a anar be i he quedat molt bé a la classificació: el 48.Penseu que quan no podia, pensava en vosaltres i en els mails que m'envieu, i en que sabia que esperaveu que ho fes be i em feia tirar endevant, m'ha ajudat molt. He fet videos i fotos que flipareu. És brutal. Ara vaig a dormir que estic baldat, hem fan mal parts del cos que no sabia ni que existien, pero demà es el dia de descans, que ens vindra de perles. Molts petons i abraçades.
El Jaume més supercampio du monde.
dimecres, 2 d’abril del 2008
MDS 2008: ETAPA 3: 40.5 km
MDS 2008: ETAPA 3: 40.5 km
Avui hem fet 40,5 km durissims, km i km de dunes que no s'acabaven mai i he pujat i baixat muntanyes amb desnivells de 25% i segons l'organització a les 2 del migdia 55° al sol. Per fer-vos idea de la duresa, 2,5 km més que ahir i he fet just una hora més, però estic content perquè em trobo molt fort i no massa cansat, i això serà bo per afrontar demà els 75 km de l' etapa llarga. L'ambient al campament es boníssim, tots som conscients de que es dur i tothom ajuda tothom, i aixo fa que l'esforç es porti millor però el que realment ajuda són els mails que rebo al vespre, s'agraeixen molt i van molt bé per anar a dormir, no trobes el terra tant dur. Avui he quedat el 114, i de classificació general estic al 100. Estic molt bé. Molts petons i abraçades a tothom.
Avui hem fet 40,5 km durissims, km i km de dunes que no s'acabaven mai i he pujat i baixat muntanyes amb desnivells de 25% i segons l'organització a les 2 del migdia 55° al sol. Per fer-vos idea de la duresa, 2,5 km més que ahir i he fet just una hora més, però estic content perquè em trobo molt fort i no massa cansat, i això serà bo per afrontar demà els 75 km de l' etapa llarga. L'ambient al campament es boníssim, tots som conscients de que es dur i tothom ajuda tothom, i aixo fa que l'esforç es porti millor però el que realment ajuda són els mails que rebo al vespre, s'agraeixen molt i van molt bé per anar a dormir, no trobes el terra tant dur. Avui he quedat el 114, i de classificació general estic al 100. Estic molt bé. Molts petons i abraçades a tothom.
MDS 08: ETAPA 2: 38 km
He acabat 2a etapa molt bé, anant tranqui i resulta que he sigut el 73. La Etapa no tant dura però molta calor, al migdia 48º C, poca broma. Avui el recorregut era tot un treball de cap, ja que era bastant pla i la vista es perdia quilòmetres enllà fent efecte miratge, això i la calor han provocat bastant mal a molta gent, però jo estic bé i molt animat. En Xavier Aldekoa de la Vanguardia m'ha trobat al km 24 i ma dit que li havien dit que la Júlia havia enviat un missatge d'ànims per mi, això m'ha fet arribar al final juntament amb els mails d'ahir. Espero que arribi el vespre per que ens donin els d'avui. Ah! Oblidava dir a la Júlia que estic a tenda nº 9, segur que em porta sort!!
dilluns, 31 de març del 2008
Article de la vanguardia
Amb Xavier AldekoaHola!!
Sóc la Júlia. Es que no fa gaire, m'ha trucat la meva àvia i m'ha dit:
-Júlia!! Corre, entra a la vanguardia.es, i mira un article de Xavier Aldekoa!!
Jo, com no, l'he mirat. Quan he vist el titol ja m'he començat a emocionar. Deia així:
"Las lágrimas de Júlia".
Quan l'he començat a llegit, he vist que no deia res de mi, però llavors sí que ho he vist. Parlava del meu pare a la segona etapa. L'article deia així (només fico el tros que surt el meu pare):
"Sentado en el suelo, el catalán Jaume Tolosa se desataba las zapatillas para dar un breve descanso a sus pies. No paraba de repetirse que iba bien, que aquello era muy duro pero él lo era más. Quizás por eso le he cogido desarmado. "¿Sabes Jaume? Me han dicho que tu hija Júlia ha escrito un mensaje en el blog, te sigue y está muy orgullosa de ti, así que ánimo". Por un momento se ha quedado en silencio. Incluso ha intentado disimular. Pero sus gafas de sol no eran suficientemente oscuras. Se ha levantado de un salto, como si alguien, desde lejos, le hubiera dado un empujón y dispuesto a comerse los 14 km que quedaban de etapa. Hay lágrimas que ayudan a volar. "
M'he emocionat tant, que m'he posat a plorar.
PAPA, NOMÉS VULL DESITJAT-TE MOLTA SORT!!!
VAA QUE HAS QUEDAT EL 73 AVUI!!
-Si voleu seguir cada dia una mica tot això, aneu a http://www.lavanguardia.es/ , a la secció d'esports, que Xavier Aldekoa està al desert del Sáhara fent un petit seguiment de la cursa.
Sóc la Júlia. Es que no fa gaire, m'ha trucat la meva àvia i m'ha dit:
-Júlia!! Corre, entra a la vanguardia.es, i mira un article de Xavier Aldekoa!!
Jo, com no, l'he mirat. Quan he vist el titol ja m'he començat a emocionar. Deia així:
"Las lágrimas de Júlia".
Quan l'he començat a llegit, he vist que no deia res de mi, però llavors sí que ho he vist. Parlava del meu pare a la segona etapa. L'article deia així (només fico el tros que surt el meu pare):
"Sentado en el suelo, el catalán Jaume Tolosa se desataba las zapatillas para dar un breve descanso a sus pies. No paraba de repetirse que iba bien, que aquello era muy duro pero él lo era más. Quizás por eso le he cogido desarmado. "¿Sabes Jaume? Me han dicho que tu hija Júlia ha escrito un mensaje en el blog, te sigue y está muy orgullosa de ti, así que ánimo". Por un momento se ha quedado en silencio. Incluso ha intentado disimular. Pero sus gafas de sol no eran suficientemente oscuras. Se ha levantado de un salto, como si alguien, desde lejos, le hubiera dado un empujón y dispuesto a comerse los 14 km que quedaban de etapa. Hay lágrimas que ayudan a volar. "
M'he emocionat tant, que m'he posat a plorar.
PAPA, NOMÉS VULL DESITJAT-TE MOLTA SORT!!!
VAA QUE HAS QUEDAT EL 73 AVUI!!
-Si voleu seguir cada dia una mica tot això, aneu a http://www.lavanguardia.es/ , a la secció d'esports, que Xavier Aldekoa està al desert del Sáhara fent un petit seguiment de la cursa.
MDS 08 - Etapa 1 - 31.7 km
MDS 08:ETAPA 1 31.7km.
Avui ha començat realment el Sables. Tot i que tots sabeu que fa molt temps que el preparo, avui a arribat l'hora de la veritat. Per començar ens han posat una etapa durissima(els veterans diuen que mai com aquest any) pero preciosa.Dunes i dunes pero he disfrutatde valent. La sortida ha estat molt més del que esperava, una sola paraula la pot descriure:EMOCIONANT,se m'han negat els ulls i jo no havia plorat mai ni a l'acabar una marato,cosa que fa molt gent, pero avui aquest moment ha alliberat tanta tensio que ha sigut inevitable. estic content ja que estic molt bé i a la class. he quedat el 84.
Aquesta foto, que és de'n Jaume, està treta de la web http://www.darbaroud.com/ , la web oficial de la marathon des sables.
És de la jornada de preparació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)