MDS 08 :FALTEN 13 DIES
Si hi ha una cosa que no em deixa correr amb la soltura i la tranquilitat que sol ser normal i que tan bones sensacions dona : la por a una lesió tan a prop de marxar, ja que no donaria temps de recuperar-me i per tant ,dir adeu a el que he tingut al cap durant tant de temps. Seria una catàstrofe, vaja.
Avui, quasi m´he vist fora de la cursa i us asseguro que no exagero.
Anava de Sant Julià cap a Folgueroles per un caminet ,i quan passava prop d´una casa de pagès(crec que es diu Can Garbella) m´han sortit bordant com bojos corrent cap a mi 3 gossos: un boxer, un creuat de doberman i un caçador.
Com s´ha de fer en aquests casos, m´he aturat i m´han envoltat lladrant com bojos a dos pams de les meves cames. Al cap d´una bona estona surt el pagès i crida els gossos i a mi:
-vina (nom del gos que no recordo) vina cap aquí,
els gossos res , a dos pams de les meves cames
-vina,va veniu cap aquí...
i després, la frase surrealista:
-va veste´n que no veus que no fan res!!
jo contesto amb mitja veu ,ja que no em veig capaç de cridar
-però, vina a agafar-los!
-tira cullons,que no fan res!!
de cop i volta dos dels gossos marxen i en queda un . Una mica més tranquil li repeteixo
-ostia, vina a agafar-lo!
I el tiu que no es mou de lloc,i el gos tampoc,i de cop tornen a venir els altres dos i continua la festa a dos pams de les cames. Jo nerviós com un flam i patint el que us podeu imaginar li dic:
-pensa que com em toquin us foto una denuncia que us cagueu. Vina a agafar-los ,collons!!
-Va tira que no fan res, a veure si no puc tenir els gossos "sueltus" ni a casa meva.
No dic res però no soc a casa seva ,soc al mig d´un camí públic a 50 metres de la casa.
De cop i volta (però els gossos al mateix lloc) apareix la dona del pagès i em veig salvat. Penso que la pobra dona sera la típica senyora de pagès ,hospitalària,bona dona, que ha de soportar un home maleducat i carallot, i que sap fer bons cuinats i pastissets.Em mira a mi,mira als gossos i li demana a l´home
-que passa?
-aquest que diu que no se que diu d´una denuncia-diu ell
i de cop i volta les meves esperances de salvació a tomar vent. Em mira i diu
-Va!, tira gamarús!!!
GAMARÚS, m´ha dit GAMARÚS.
Estic flipant i visquent una situació surrealista.
Al cap de poc, els gossos avorrits de cridar opten per marxar i jo puc continuar,no sense dir- los el que pensava sobre la seva educació, primer caminant i quant he sigut prou lluny he tornat a correr. He acabat d´arribar sense treure´m del cap aquesta parella de pagesos frikis i maleducats. Com m´agradaria que un dia es veiessin ells acorralats per 3 gossos. Els diria a veure qui és ara el gamarús... Però de moment ,el GAMARÚS soc JO!!!
1 comentari:
Ei,ei, molt acorralat t'has trobat,
segur, perqué "genio y figura.....?
bé, diguem que ha sigut un gran ensurt per ajudarte a superar proves.
Molta, moltissima sort,et desitgem i que puguis tornar amb la mateixa il-lusio i alegria que tens are.
Publica un comentari a l'entrada