Amb Xavier AldekoaHola!!
Sóc la Júlia. Es que no fa gaire, m'ha trucat la meva àvia i m'ha dit:
-Júlia!! Corre, entra a la vanguardia.es, i mira un article de Xavier Aldekoa!!
Jo, com no, l'he mirat. Quan he vist el titol ja m'he començat a emocionar. Deia així:
"Las lágrimas de Júlia".
Quan l'he començat a llegit, he vist que no deia res de mi, però llavors sí que ho he vist. Parlava del meu pare a la segona etapa. L'article deia així (només fico el tros que surt el meu pare):
"Sentado en el suelo, el catalán Jaume Tolosa se desataba las zapatillas para dar un breve descanso a sus pies. No paraba de repetirse que iba bien, que aquello era muy duro pero él lo era más. Quizás por eso le he cogido desarmado. "¿Sabes Jaume? Me han dicho que tu hija Júlia ha escrito un mensaje en el blog, te sigue y está muy orgullosa de ti, así que ánimo". Por un momento se ha quedado en silencio. Incluso ha intentado disimular. Pero sus gafas de sol no eran suficientemente oscuras. Se ha levantado de un salto, como si alguien, desde lejos, le hubiera dado un empujón y dispuesto a comerse los 14 km que quedaban de etapa. Hay lágrimas que ayudan a volar. "
M'he emocionat tant, que m'he posat a plorar.
PAPA, NOMÉS VULL DESITJAT-TE MOLTA SORT!!!
VAA QUE HAS QUEDAT EL 73 AVUI!!
-Si voleu seguir cada dia una mica tot això, aneu a http://www.lavanguardia.es/ , a la secció d'esports, que Xavier Aldekoa està al desert del Sáhara fent un petit seguiment de la cursa.
Sóc la Júlia. Es que no fa gaire, m'ha trucat la meva àvia i m'ha dit:
-Júlia!! Corre, entra a la vanguardia.es, i mira un article de Xavier Aldekoa!!
Jo, com no, l'he mirat. Quan he vist el titol ja m'he començat a emocionar. Deia així:
"Las lágrimas de Júlia".
Quan l'he començat a llegit, he vist que no deia res de mi, però llavors sí que ho he vist. Parlava del meu pare a la segona etapa. L'article deia així (només fico el tros que surt el meu pare):
"Sentado en el suelo, el catalán Jaume Tolosa se desataba las zapatillas para dar un breve descanso a sus pies. No paraba de repetirse que iba bien, que aquello era muy duro pero él lo era más. Quizás por eso le he cogido desarmado. "¿Sabes Jaume? Me han dicho que tu hija Júlia ha escrito un mensaje en el blog, te sigue y está muy orgullosa de ti, así que ánimo". Por un momento se ha quedado en silencio. Incluso ha intentado disimular. Pero sus gafas de sol no eran suficientemente oscuras. Se ha levantado de un salto, como si alguien, desde lejos, le hubiera dado un empujón y dispuesto a comerse los 14 km que quedaban de etapa. Hay lágrimas que ayudan a volar. "
M'he emocionat tant, que m'he posat a plorar.
PAPA, NOMÉS VULL DESITJAT-TE MOLTA SORT!!!
VAA QUE HAS QUEDAT EL 73 AVUI!!
-Si voleu seguir cada dia una mica tot això, aneu a http://www.lavanguardia.es/ , a la secció d'esports, que Xavier Aldekoa està al desert del Sáhara fent un petit seguiment de la cursa.
8 comentaris:
Anims Jaume!!!!!!!!!! encara que molt lluny d´on ets tu....et donem tota l´energia que podem perque puguis aguantar aquest esforç tan gran. Anims Jaume!!!!!!!!
Es genial!!!L´ultim dia que ens vam trobar faltava una setmana per marxar,em vas dir:"estic boig"...
Jo!!!quina bogeria mes lucida!!!!Es fantastic viure una bogeria d´aquesta dimensio i amb la il.lusio que hi has posat!!Desitjo de tot cor que aquesta il.lusio t´acompanyi en tot el recorregut d´aquesta dura proba.Una abraçada plena de força!!!I.....correeeee que t´atrapeeeeeeennnn!!!!!Montse Subi.
Molt bé Júlia , així m'agrada! que animis el teu pare!! ja veuràs que content que estarà !
I la Joana que no diu res ????
Ets un punyetero crack!!!
ànims i endavant que es molt gran el que fas.
Ja et hem lincat al nostre blog de Fam de Pedal de Calldetenes.
http://famdepedal.blogspot.com/
Vaig poder-li dir que li enviaria bones vibracions per que tingui tota la sort del món.A més m´he enganxat al vostre flog....Anims a tots i una forta abraçada!!!
Júlia...pots estar molt orgullosa del teu pare!!!ès molt valent emprenent una "aventura" com aquesta!!!
Mirens
Jaume un cop mes molta sort,anims i endevan,una pregaria perque tot et vaigi bé,pero no vulguis sabusar de les teves forçes n'hi ha tres,i mes, que pateixen perque tornis tal com vas marxar,una mica atrotinat es clar, pero ja es molt el que has fet, Marta,Júlia i Joana, sabem que esteu molt contentes i nosaltres tots amb vosaltres.
Desitgem veuret super content el dia 7.
Petons.
Hola, soy Maider (la txunga)! Despues de tanto tiempo sin vernos me alegro muchiiisimo de que sigais tan bien y tan animados!!
Jesus e Itzi me han pasado el link a vuestro blog y vuestro teléfono, así que os llamaré la próxima semana para hablar un ratito. Me he trasladado a Barcelona para un tiempo así que espero que nos veamos pronto!
Muchos besos para los 4!!
estic emocionat nomes de veuret des de aqui. ja en parlarem quant tornis, pero mentre tant que la força t'acompanyi!!!!
toni mayans.
Publica un comentari a l'entrada