9 del matí, em recull en Ramón i cotxe cap a Sta.Cecilia de Voltregà. motxila amb 8.5 kg+2.5 kg d´aigua i comencem a tirar. Primers 6 km 44 minuts, o sigui que imagineu-vos el desnivell. Però val la pena arribar a St. Martí Xic iveure tota la plana de Vic sota la boira i nosaltres amb un sol preciós. A partir d´aquí comencem a carenar passant per Sta Llucia i després d´1:46 arribem a St Boi de Lluçanès. La idea era pujar fins al Santuari dels Munts,i en realitat només ens faltaven 4 km, però amb força desnivell i degut a que jo començava a tenir una molèstia a l´ingle i els sables tant a prop optem per tirar cap a St.Boi,seguir el Sorreigs i cap al Gorg Negre . Recorregut maco, distret i aquest últim tros pla i avall que fa que anem xerrant i disfrutant com bojos. Quant passes de les 2 hores el cos ja corre de memoria i la sensació de poder és brutal. La motxila no es nota però quan vé una pujadeta t´adones rapidament que la portes,ja que comença a notar-se el cansament. Però en general la sensació continua sent bona i anem a un bon ritme.Falten 5 minuts per les 3 hores quan tanquem el cercle que em començat a l´hipica i ja sabem que ens queden uns 8 o 10 minuts fins al cotxe. Sembla que olorar el cotxe ens esperoni i realment fem aquest últim tros a tot drap. Arribar el cotxe té un sabor d´exit i treure´m la motxila de sobre un sabor de fluidesa i d´alliberament. Que sentiré al Sables després de l´etapa llarga? i deprés de travessar la linea d´arribada?.
Només voldria afegir que en Ramón ja està infectat del virus de l´ultrarunning.És questió de temps....
1 comentari:
Desitgem que la sensació de deixar la motxilla i trespassar l'arribada
, sigui la compensació a tants esforsos per fer aquesta cursa.
Publica un comentari a l'entrada